Una visió amarga del mon contemporani en forma de tragèdia musical. Desconcertat i plena d’excessos. No solc destacar escenes entre les meves línies però aquest cop, no puc deixar escapar el monòleg de Adam Driver, tant senzill com això, un monòleg, però tant delirant, irònic i àcid, que funciona com una actuació en si mateix dins el metratge. Un títol que m’agrada recomanar pel seu estil tant peculiar i delirant, dignes almenys de provar.
Creada per Leos Carax
Disponible a Filmin
