Skip to content Skip to sidebar Skip to footer

Marta Maneja

CO-Fundadora i co-CEO de Glop

Marta Maneja (Manlleu, 1999) és cofundadora i co-CEO de Gloop, una empresa de coberteria comestible –culleretes i canyetes–, que té com a objectiu substituir el plàstic d’un sol ús. Aquest any forma part de la llista ForbesWomen Changemakers 2024, on es destaquen aquelles persones que es creu que impulsaran grans canvis al llarg de l’any.

 

Qui és la Marta Maneja?

— Soc una noia de Manlleu, de 24 anys, que en acabar batxillerat vaig decidir fer una carrera d’emprenedoria perquè em cridava molt l’atenció i creia que em podia agradar, ja que em vaig adonar que m’agradava fer que les coses passessin.

A partir d’allà vaig començar a fer tota mena de projectes i de diversos àmbits, i em vaig anar coneixent més. Em vaig adonar que una de les preocupacions que tenia era la sostenibilitat

i que m’interessava molt buscar què fer per contribuir a millorar el medi ambient i reduir el plàstic d’un sol ús. Diria que soc una persona molt ambiciosa i exigent. M’agrada molt fer esport, estar amb els meus i viure. Sobretot viure perquè m’agrada fer moltes coses. Em falten hores al dia!

Tinc entès que vas estudiar Leinn. En què consisteix aquest grau?

— És una carrera bastant diferent de les convencionals. És molt pràctica. Quan la comences, t’ajuntes amb unes 15 o 20 persones, amb qui et converteixes en «socis» i constitueixes una júnior empresa. L’objectiu és aconseguir: una certa facturació per any, unes visites de clients i uns punts de lectura d’uns llibres que has d’anar llegint a cada curs. La idea de la carrera és que de seguida et posis en la situació del que significa tenir una empresa, treballar i estar en el món laboral fent tota mena de projectes. És a dir, tu vas aprenent durant tot el procés, sobretot arran les necessitats que van sorgint. Tens total llibertat per escollir els teus projectes segons allò que més t’interessi i també agafar un rol o un altre, segons el que se’t doni més bé en cada situació.

És un grau que pot estudiar tothom o s’ha de complir algun requisit específic per entrar-hi?

— Has de tenir aprovada la selectivitat i després et fan un procés de selecció on miren una mica si el teu perfil encaixa allà o no. És veritat que és una carrera que al primer moment pot semblar molt atractiva perquè, a part de tot el que he explicat hi ha viatges d’aprenentatge a altres països i altres continents, però és veritat que també és molt exigent i no està feta per tothom. Són uns estudis que igual que emprendre, requereixen moltíssimes hores. És dur i no està fet per a tothom, i per això et fan una entrevista; per poder determinar que realment hi pots encaixar.

Abans d’estudiar Leinn vas crear un escape room a Manlleu. Què et va portar a interessar-te pel món de l’emprenedoria des de tan jove?

— És bona pregunta perquè realment no ho sé! Havia d’escollir un tema pel treball de recerca de batxillerat i va coincidir que aquell hivern vaig fer un escape room amb la meva família i em va agradar molt. Soc una apasionada de la lògica i les ciències i els escape rooms em generaven moltíssima curiositat. Quan el vaig tenir dissenyat en paper em van venir ganes de provar-lo i vaig estar de sort perquè a casa teníem un espai que no utilitzàvem i amb una mica d’ajuda del meu pare i de la meva família el vam fer realitat. Em sembla que he estat emprenedora de tan jove perquè m’agrada molt fer que les coses passin i crear coses noves. També cal dir que el suport dels meus pares ho ha fet possible i m’ho ha posat tot més fàcil.

 

“És molt bonic i reconfortant veure com una cosa que tan sols era una idea va prenent forma i més quan la gent ho utilitza i és un bé per la societat.”

 

D’on sorgeix la idea de Gloop?

— Després de tres anys explotant el sector dels escape rooms a la carrera, en el viatge de quart a l’Índia anava amb la mentalitat oberta per a fer un canvi. A més, venia de fer un viatge a l’Africà on havia estat reflexionant sobre les meves preocupacions, entre elles el medi ambient. Així que trobar com podia contribuir a millorar-lo i a millorar la sostenibilitat del planeta es va convertir en el meu objectiu del viatge.

A l’Índia vaig conèixer a un emprenedor que estava creant unes culleres comestibles, molt especiades. Allà va ser quan vaig adonar-me que aquest era un producte que donant-li la volta podia encaixar molt bé aquí i que sobretot contribuïa amb l’objectiu que jo tenia.

Des d’aquell viatge, amb dos companys de la carrera vam començar a moure’ns per fer de Gloop una realitat. És cert que mentre estudiàvem no podíem centrar-nos únicament en la nostra idea –ja que a Leinn has de fer més d’un projecte– i, per tant, aquell primer any va ser una mica d’anar provant i testejant a veure què passava. Però vam veure que les galetes dolces en forma de cullereta funcionaven bé i que hi havia molt interès en el mercat i en acabar la carrera, l’Hernán Hernández i jo vam decidir tirar endavant amb Gloop i dedicar-nos-hi a temps complet.

Ara mateix esteu fent culleres i canyetes per menjar dolç, no?

— Sí, les culleres estan sobretot pensades per gelateries. I sí que és veritat que també hi ha restaurants que ho aprofiten per determinats postres. Les canyetes sobretot s’utilitzen per a còctels o també en cafeteries, restaurants i hotels. Actualment, estem treballant amb l’agitador del cafè, que el traurem aquest pròxim mes de febrer i està pensat per substituir la galeta que et ve amb el cafè i que pugui servir també per remenar-lo.

On podem trobar ara productes de Gloop?

— Estem bastant distribuïts per tot arreu. A Catalunya estem a forces llocs de la Costa Brava i Barcelona, però també estem presents a diferents punts d’Espanya, a Mallorca, a les Canàries… i darrerament hem entrat a la cadena d’hotels Iberostar.

Quin és el moment o l’anècdota més increïble que heu viscut creant l’empresa? Imagino que ha hagut de ser un procés dur.

— (Riu) És una muntanya russa, la veritat. Hi ha molts moments i costa seleccionar-ne un. Però… sí que és cert que ara quan ho deies m’ha vingut al cap un moment que em va impactar. Un dia a l’estiu, quan estava caminant per València em vaig creuar una família que estava menjant un gelat amb la nostra cullera. I clar, aquell moment és… uau!

És com que realment prens consciència que realment hi ha gent que està utilitzant el teu producte, en aquest cas les nostres culleretes.

Les vostres culleretes són aptes per celíacs i vegans?

— Ara mateix són sense gluten i veganes en els seus ingredients, però poden contenir traces de gluten pel tema de la contaminació creuada. Un dels reptes que tenim és la búsqueda de partners industrial per dur a terme la fabricació. Estem creixent i necessitem nous partners.

Segons la teva experiència, quins elements bàsics creus que ha de tenir un projecte per tenir èxit i futur?

— Diria que diverses coses, però per resumir-ho en dues considero que és molt important observar el moment en què està el mercat. Està demostrat que hi ha molts projectes que s’han intentat fa uns quants anys i que no van funcionar perquè el mercat no estava preparat i, en canvi, avui en dia sí que ho estaria. En segon lloc, crec que també és molt important l’equip que hi ha darrere del projecte. Al final moltes persones hem tingut la mateixa idea, però totes l’hem executat diferent i només n’ha funcionat una.

Quines consideres que són les principals dificultats amb què us trobeu els emprenedors a l’hora de llançar el vostre propi negoci?

— La veritat és que això ho comentem bastant perquè realment és difícil. Hi ha ajudes, però hi ha molta burocràcia que dificulta aconseguir-les, i no només es necessiten ajudes d’inversió –que també en fan falta–, sinó recursos, organitzacions… Sí que és veritat que ara n’hi ha moltíssima més que fa un temps i per sort, cada vegada n’hi ha més.

Crec que és molt important i intel·ligent recolzar l’emprenedoria, i s’hauria de fer molt més. Si els projectes que emprenem funcionen bé, estem generant una economia i una riquesa que serà molt positiva pel país i per a totes aquelles persones a qui també els estem donant llocs de treball. Però és difícil. Nosaltres estem molt contents i agraïts perquè hem obtingut alguna ajuda i hi ha gent que ens ha obert les portes i ens ha donat un cop de mà, però, així i tot, continua sent dur.

Com heu aconseguit vosaltres el finançament?

— Exacte. Nosaltres vam poder invertir en Gloop el que vam treure dels projectes de Leinn –que tampoc era gaire– i els diners d’algunes subvencions que vam aconseguir. Tot i això, tampoc era gaire i finalment el nostre principal finançament l’hem obtingut gràcies a inversors privats. En aquest cas el nostre objectiu era vendre’ls el projecte, vendre’ls el que podrà ser en un futur i vendre’ls un percentatge de la nostra empresa a canvi d’una inversió que tant sí com no necessitàvem per poder arribar allà on volíem arribar. És un procés complicat perquè al final has de vendre molt bé la idea i el projecte que tens i el que ja estàs assolint.

Ets una de les 13 dones de la llista Changemakers 2024 de Forbes. Què significa per a tu i com et sents al respecte?

— Estic molt contenta. Al final és un reconeixement i és el que dèiem, estar emprenent és molt dur i hi ha moments difícils, males notícies… i un reconeixement d’aquests on et diuen: «ostres, és difícil, però veiem que ho aneu aconseguint de mica en mica. Enhorabona per la feina que esteu fent!» és motivador i t’ajuda a anar seguint tot i les dificultats.

Quin consell donaries a algú que vulgui ser emprenedor?

— A la gent que vulgui emprendre, jo els animaria. És un camí difícil? Sí, però també és molt bonic i reconfortant veure com una cosa que tan sols era una idea va prenent forma i més quan la gent ho utilitza i és un bé per la societat. Evidentment, s’ha de fer a poc a poc, s’ha de tenir molta paciència, trobar un equip que et faci costat, trobar els recursos… però tot és possible. Jo crec que si es vol i la idea té sentit, s’ha de tirar endavant.