Metge, psiquiatra i psicoterapeuta
Carlos Cenalmor és un metge, psiquiatre i psicoterapeuta que, després de créixer a Madrid i formar-se en les millors universitats i hospitals, va patir un episodi d’estrès i burnout que va propiciar un canvi en la seva vida. Per experiència pròpia sap el que un sent quan està ‘cremat’ amb el treball, així que ens hem citat amb ell per a parlar d’un problema físic, mental i emocional que està molt present en la nostra societat.
— Qui és Carlos Cenalmor?
— Un metge, psiquiatre i psicoterapeuta que s’ha especialitzat en la síndrome de burnout, també conegut com a síndrome del cremat o desgast professional. Sempre m’agrada dir que, encara que soc psiquiatre, no ho resolc tot amb pastilles; prefereixo buscar la solució real dels problemes. Soc expert en estrès laboral i burnout; vaig començar a dedicar-m’hi arran d’haver-ho patit en diverses ocasions i, tot i ser de Madrid, me’n vaig anar a viure a una vall dels Pirineus. Cada dia escric un email gratuït antiestrès dirigit a totes les persones que puguin tenir estrès i, així, poder-los ajudar a tenir una vida més tranquil·la. T’hi pots subscriure a través de la meva pàgina web carloscenalmor.com, on també hi trobaràs un test de burnout.
— Què és el burnout?
— L’OMS descriu el burnout com una síndrome derivada de Carlos Cenalmor, Metge, psiquiatra i psicoterapeuta l’estrès crònic a l’entorn laboral, que es caracteritza per: un profund esgotament físic i emocional, un distanciament mental creixent cap a la feina acompanyat d’actituds negatives o cíniques cap a la mateixa feina, i una disminució en l’eficàcia professional. És un problema de salut, que també
es coneix com la síndrome del desgast professional, a la qual progressivament l’OMS li està donant més importància.
“Hem de desconnectar de la feina per poder connectar
i gaudir de veritat de la vida”
— Com pots saber que tens aquesta síndrome?
— Hi ha quatre indicadors. El primer és l’esgotament físic. Una persona amb burnout es desperta esgotada i cada vegada té menys energia per a anar a la feina i complir amb les seves responsabilitats. Tot se li fa una muntanya i, fins i tot, la vida. En conseqüència, el cos pot desenvolupar problemes greus en l’àmbit corporal. He vist joves que han tingut infarts, l’últim amb 37 anys, i problemes intestinals com el Sibo…
Després d’aquest esgotament físic ve el mental. Comencen les dificultats per a concentrar-se en la feina. Cada vegada costa més prendre decisions perquè perdem confiança. La sensació d’inquietud és molt freqüent arribant a poder convertir-se en ansietat i fins i tot en quadres depressius. La gent desenvolupa insomni, li costa dormir i això encara els esgota més.
El tercer bloc seria la desconnexió emocional cap a la feina. El que abans t’il·lusionava i lluitaves per aconseguir uns objectius, comença a ser-te igual i perds les ganes d’aconseguir aquestes metes. La feina fins i tot t’arriba a generar irritació i comences a sentir rebuig. Això afecta la teva manera de treballar i a com tractes als teus companys, clients… I finalment, la falta d’autorealització, que deixes de sentir-te realitzat laboralment i la feina ja no t’omple.
— Després d’un episodi de burnout vas decidir canviar la teva manera de viure, fins i tot vas deixar Madrid. Com va ser aquest canvi?
— Quan vaig decidir anar-me’n a viure a un poble petit als Pirineus, ja havia sortit del burnout. Arran d’això, em vaig plantejar quina vida volia i vaig decidir acostar-me a la natura. Em vaig adonar que viure a Madrid m’estressava molt pel fet d’estar lluny de la natura. Que per poder fer esport hagués de ser dins un gimnàs o corrent entre cotxes, no m’agradava. Sabia que vivint a les muntanyes, ja que m’encanten tots els esports de muntanya, tindria una vida més plena i connectada amb el que necessitava. Ja fa tres anys i estic molt content, encara que, òbviament, no és tot perfecte, pel fet que viure aquí també fa que et faltin coses que tenies a la ciutat.
— Moltes persones pateixen d’estrès laboral. La majoria no són conscients que els hi va la salut?
— Totalment. Molta gent no sap que és el burnout i d’altres pensen que ho saben, però s’equivoquen. El burnout pot afectar, com he dit, a la nostra salut física i mental. La gent viu normalitzant el fet d’estar permanentment estressats. Estem constantment amb estrès laboral i aquest s’acumula i acaba afectant la nostra salut. És com estar exposat a una substància tòxica sempre. L’estrès crònic és un gran factor de risc per a qualsevol malaltia de la nostra època i cultura.
— Quins són els primers signes que hauríem d’identificar abans que es desencadeni aquesta síndrome?
— Un és la incapacitat per a desconnectar de la feina. A vegades estàs de vacances o de cap de setmana amb els teus fills i no acabes de gaudir perquè estàs pensant coses de feina. Això m’ho diuen molt els meus pacients. Aquest és un signe i un altre és estar més cansat del normal i despertar-te cada dia més esgotat. Cal estar alerta quan et succeeix això.
— És cert, que el 70% dels professionals vivim amb alts nivells d’estrès i no ens adonem que pot ser perillós?
— Hi ha un informe bastant recent de Gallup, una empresa d’anàlisi de dades –de les més prestigioses del món–, que parla que set de cada deu treballadors pateixen estrès laboral i quatre de cada deu sofreixen un estrès molt alt i perillós. A les xifres de burnout, es calcula que el 30% de la població ho pateix. I això és un número altíssim i, per tant, cal conscienciar-se. Ho hem normalitzat i això és per com associem l’èxit als assoliments laborals. Ja des de petits, quan ens pregunten: «Que vols ser de gran?» ho associem 100% a l’àmbit laboral.
— Quina és la generació que ho pateix més?
— S’està veient que els joves tenen les xifres més altes, encara que tampoc molt més. Segurament perquè resisteixen menys l’estrès i es queixen abans. I crec que també té a veure amb una situació econòmica i laboral més precària respecte a la que varen tenir els seus pares, en el sentit que ara es guanya el mateix, en termes quantitatius, que fa vint anys, però el poder adquisitiu és moltíssim menor. El preu de tot ha pujat molt i moltes generacions joves es veuen atrapades en la incapacitat per a poder treballar per a comprar un pis.
— Com es pot sortir de la normalització que sembla que hi ha actualment del burnout?
— Més que normalitzat, estar estressat ho associem a un signe d’èxit. Mira que bé em va tot que no paro de treballar, que tinc l’agenda de gom a gom… Això ho veiem com una cosa positiva. Per a sortir de la normalització, cadascú ha d’avançar i fer-se aquestes preguntes: què és per a tu l’èxit? És el que desitges o el que t’han venut? Has de vigilar que aquest èxit que estàs perseguint no t’estigui robant
la teva salut i la teva vida. Hi ha gent que porta tota la vida matantse treballant, pensant en la jubilació, però quan els hi arriba aquest moment, han acumulat tant d’estrès i han perdut tanta salut que arriben molt deteriorats i no poden gaudir d’aquesta etapa.
— Una vegada ja estem cremats, quins passos hauríem de seguir? És possible solucionar-ho sense canviar de feina?
— Es pot sortir sense canviar de feina i així ho treballo amb els meus pacients. Només el 10% decideix canviar de feina per a evitar el burnout i aquí pot haver-hi diferents motius. Si canvies ha de ser una decisió que prens després de fer un treball intern, de canvi, transformació que t’ajudi a resoldre les coses que no estàs fent bé. D’una banda, és l’autocura física, és a dir, avaluar com estàs cuidant el teu cos en aspectes com la nutrició, esport, somni… Quan treballes fins molt tard i després vas a dormir, si pretens que el teu cervell descansi i desconnecti és difícil. No funciona així. Hem de dedicar les hores abans de dormir a relaxar-nos, anar apagant una mica la nostra ment i més si patim estrès excessiu. Cuidar el nostre cos és una part molt important per a sortir d’aquesta situació i el treball mental cal anar treballant-lo perquè no ens molesti tant. I la part d’autorealització, on hem de preguntar-nos que hem de fer perquè la nostra feina ens ompli més. El primer pas ha de ser aprendre i obligarse a desconnectar de la feina. Jo a molts els aconsello sortir dels grups de WhatsApp de feina i tenir, si és possible, un mòbil personal i un de feina. Així separes les dues coses. Gràcies a la digitalització hem guanyat flexibilitat a l’hora de treballar, però alhora és més difícil el fet de poder desconnectar. Quan acabes la teva jornada laboral has de dedicar el teu temps i ment a altres coses. Hem de desconnectar per a tornar a connectar i gaudir de veritat la teva vida.
— Quan sofreixes aquesta síndrome estàs esgotat. Com una persona «sense forces» pot reconnectar amb el seu benestar, si no té prou energia ni per a identificar-ho?
— El primer pas és identificar-lo. Hem de saber que és. Quan algú està molt esgotat, la prioritat és descansar per a recuperar energies. I per a això és clau la desconnexió. A vegades cal prendre unes vacances per a agafar força, però aquestes no solucionen res si no fas canvis en el teu dia a dia. Pot ser una bona estratègia per a agafar aire, però després cal canviar coses de la teva rutina.
— Quins canvis són necessaris en la societat per a evitar que es
continuï expandint el burnout?
— Molts. Tant de bo poguéssim canviar la part de situació econòmica, precarietat en certs aspectes… Moltes persones treballen molt més del que necessitarien i s’hi deixen la salut, només perquè tenen una idea d’èxit associada a un estil de vida alt i amb diners. Els diners no em semblen una cosa dolenta, el problema el veig en com els aconsegueixes. Si és deixant-hi la salut, malament. Molts pares cauen en aquest error perquè pensen en el benestar dels seus fills, i no volen que els hi falti de res, però el primer que necessiten els fills
és que els seus pares estiguin amb ells. Gaudint de la vida junts. No tot han de ser coses materials.
