Enginyera a Silicon Valley
L’Anna N. Schlegel (Olot, 1968) és considerada la dona més influent del món en el sector de la tecnologia. Actualment, és la vicepresidenta de Producte, Mercats Internacionals i Globalització de l’empresa Procore Technologies, però ha dirigit equips de globalització, cicle de vida del producte, infraestructura global i estratègia de contingut en empreses com VMware, VeriSign, Cisco, NetApp i Xerox. Els seus treballs s’han publicat a Forbes, Fortune, Gala-global, Multilingual i altres fòrums de la indústria de recerca. A més, és cofundadora de les organitzación sense ànim de lucre: Women in Localization i Imagine Educating Everyone. Durant el seu mandat a NetApp també va ser patrocinadora executiva global de Women in Technology (WIT). Va ser Dona de l’Any a Silicon Valley (2018), Top Woman in Technology d’Analytics Insight (2020), Top Business Woman de CIO Look (2021) i Creu de Sant Jordi (2021).
– Ens pots fer cinc cèntims de la teva història i de què et porta a ser la dona més influent del món en el sector tecnològic tres anys seguits?
– Necessitaríem hores! Per fer-ho molt curt, vaig passar de graduar-me a Barcelona i Berlín de graus de filologia a estudiar telecomunicacions, estratègia, lideratge i estudis de gènere a universitats americanes. No paro d’estudiar mai. Ara estic estudiant temes d’enginyeria civil. Em rodejo d’equips brutals i passem moltes hores obsessionats en la innovació i en com ser un equip com de l’NBA. Hem treballat en com virtualitzar centres de dades a NetApp, en posar la Sa l’HTTPS a VeriSign, en globalitzar el món de les telecomunicacions a Cisco, a globalitzar el món de la virtualització a VMware, en treballar models de producte i lingüístics a Google…
Fa 31 anys que estic al Silicon i amb els meus equips continuem canviant el món tecnològic; ara en el món de la construcció. Tot va cada cop més de pressa i a més gent… és difícil d’explicar en una pregunta. Ho he aconseguit treballant molt, aprenent a rodejar-me de gent millor que jo, a saber escoltar i dialogar, creant valors pels equips…
– Aquest any has publicat la traducció al català del teu llibre: Truly Global, titulat en català: Veritablement global. A qui farà bé llegir-lo?
– A tothom que porti una empresa, un producte o una agència a fora del seu país. És per líders que han de treballar amb altres països.
– De què tracta el Veritablement global?
– Explica l’orquestra a dins d’una gran empresa, com ho fem per sortir a 3 o 185 països, quins equips tenim, quines coses són les més importants, com fer-ho gradualment, els valors que han de tenir els equips… Està basat en les meves feines i equips dels 31 anys que fa que estic portant empreses pel món.
– A Veritablement global llegim que t’agrada arrencar processos de globalització des de zero. Què és el que t’atrau tant d’aquest procés?
– És com un llibre sense fulles. En el procés de globalització has d’escriure, per a l’empresa, aquest llibre explicant com sortiran al mercat. És innovació, i disseny d’empresa total; moltíssima estratègia, paciència, moltíssimes explicacions, canvis interns molt forts i, al cap i a la fi, preparar les empreses per a ser les millors en el món. Són empreses molt grans i importants. Al principi no en sabia gaire, ara ja li tinc agafat «el truquillo».
– Quins professionals ha de tenir un bon equip de globalització?
– Bé, totes les empreses tenen molts departaments. Cada departament ha de pensar com s’expandeixen els seus processos arreu del món, des d’enginyeria a l’equip d’advocats. Ho toquem tot. Sempre tinc estrategs de mercat mundial, caps de producte internacional, enginyers d’internacionalització, escriptors tècnics, equips de sistemes de contingut, equips d’infraestructura global de dates… Som molts per fer-ho funcionar i per ajudar a tothom a dins de l’empresa.
“M’inspiren moltíssim les noies i dones de l’Iran. Les noies i dones de països a on estan tan i tan oprimides. Per això continuo, per fer balança i perquè un dia, si em veuen a internet, puguin dir: mira, a una altra part del món les dones porten empreses i corren pel carrer amb el cabell descobert.”
– Com de rellevant és la geopolítica per a una empresa?
– Moltíssim, especialment per a les empreses públiques. Van amb molta cura a on poden o no funcionar, vendre, etc. Hi ha països que no ens interessen perquè no són estables, per exemple.
– Ets la vicepresidenta global de Producte, Mercats Internacionals i Globalització de l’empresa Procore Technologies. Quin tipus d’empresa és i en què consisteix el teu dia a dia?
– Procore Technologies és la plataforma més gran del món per gestionar els grans projectes de construcció i infrastrestucura del món. Estem construint a 185-190 països. El meu dia a dia és molt variat, però bastant igual de setmana en setmana. Reviso moltíssim la nostra estratègia, parlo amb moltíssims clients, fem que la nostra plataforma sigui molt flexible i millor cada cop. Passo moltes hores a la feina cada dia, els caps de setmana també bastant perquè soc cap global de la plataforma, i de molts altres equips.
– Una de les coses per les quals se’t caracteritza és per promoure la igualtat de les dones en el sector de la tecnologia. Com has viscut tu ser dona en un món com el de la tecnologia, que sempre ha estat tan masculí i com creus que aquest s’està adaptant a les noves generacions?
– Aquí també necessitaríem hores i hores. Fa molts anys que lluito pels drets de les dones, a vegades em sembla que no anem avançant gaire bé en conjunt. Encara hi ha el mateix nombre de dones maltractades que fa 20 anys, per exemple.
– En el discurs de l’acte d’entrega de la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya explicaves que el teu entrenador de voleibol us va dir un dia mentre entrenàveu: «¡tírense al piso!» –a terra, en argentí–. Això fa que em pregunti… per què li tenim tanta por al fracàs i a arriscar-nos?
– No ho sé, jo evidentment no en tinc de por al fracàs. Deu venir de petits tot això, ho desconec. De petita ja anava molt sola pel món. Els meus pares sempre em donaven molt suport, ells ja veien que ho volia estudiar tot, veure món… Però bé, hi ha tants elements que fan por a la gent… Això cadascú ho sap i s’ha d’encarregar de mirar i conèixer el que li fa por. Jo per exemple en negocis soc una innovadora total, si no no hauria arribat a on soc, però no em demanis que em tiri d’un avió. Això sí que faria por!
– Si no tinc mal entès, ara estàs treballant en una startup a l’Índia. De què va aquest projecte i en quina fase està? En què ens beneficiarà a la societat?
– Sí, tinc una start-up a l’Índia que fa que els equips d’enginyeria ja no hagin d’escriure casos o tests de qualitat del codi. Ho fa la intel·ligència artificial en minuts, en compte de dies. Ara sortirem al mercat. Fa dos anys que ho fem com a hobby i mira, vàrem pensar a convertir-lo en una empresa perquè molta gent ho vol!
– Penso que ets una dona que inspira i que transmets molta pau, seguretat i llum. Crec que inspires tant a homes com sobretot a moltes noies joves i dones. A tu qui t’inspira o t’ha inspirat al llarg de la teva trajectòria professional?
– M’inspiren moltíssim les noies i dones de l’Iran. Les noies i dones de països a on estan tan i tan oprimides. Per això continuo, per fer balança i perquè un dia, si em veuen a internet, puguin dir: mira, a una altra part del món les dones porten empreses i corren pel carrer amb
el cabell descobert. Aquestes dones, amb qui a vegades parlo, són tan i tan i tan fortes… Nosaltres no sabem res del que estan passant i les bajanades que han d’aguantar. Sempre intento donar-los esperança i ajudar-les tant com puc.
– Tenint en compte que treballes envoltada de tecnologia, què t’ajuda a desconnectar?
– La meva família, riem molt. També m’agrada molt ballar, anar a córrer, passar l’estona amb els meus amics… Adoro a la meva mare, (el meu pare fa anys que va morir, malauradament) als meus germans i nebots i nebodes. Bàsicament adoro la meva família. Però en general m’ajuda a desconnectar moure el cos, riure, i veure que les dones lluiten. Això m’empodera moltíssim. M’agrada molt anar a nadar, navegar si puc també. Jugar al voleibol…
– De quin projecte et sents més orgullosa?
– De ser mare de gent fantàstica.
– Què és l’èxit per a tu?
– Estar en família i que diguem: «ostres, ara estem bé». O dir: «que bé hem estat avui amb coses senzilles». Molts cops estem molt feliços sense fer gran cosa. Ara, per exemple, poder passejar per Olot, Girona, Barcelona, o per S’Agaró… La pau és l’èxit.
