Un 10 per Vic
En Xavier Cervera ens ha fet un recorregut per 10 punts indispensables de Vic. Una manera de conèixer el patrimoni històric de la nostra ciutat. Si us ve de gust gaudir-la en persona, contacteu-hi; les seves visites no són classes d’història, són un recorregut ple d’emocions i sorpreses.
1. La casa de la Ciutat
L’Ajuntament de Vic, la Casa de la ciutat, té els seus orígens en l’edifici gòtic del segle XIV en la part de l’actual Oficina de Turisme. Durant els segles posteriors s’anà engrandint en direcció a la Plaça Major, a partir de la compra de les cases veïnes, i donant lloc a una reforma durant el segle XVII en el més pur estil barroc de la qual en destaca des de l’exterior, la torre municipal ubicada dins el conjunt de la Plaça Major.
A l’interior hi ha espais nobles i de gran bellesa com la Sala de la Columna, la del Consistori. Les sales de consellers i la Sala Sert, juntament amb l’entrada noble del carrer de la Ciutat, imprimeixen caràcter a la iniciativa de «Vic ciutat de Sert», exposant obra del reconegut pintor, un geni universal.
2. La sala noble de la Casa de Rocafiguera
A la planta noble de la Casa de Rocafiguera es conserva l’esperit i l’essència d’aquesta nissaga de grans propietaris rurals; establerts a Vic al segle XVIII procedents de Sora. L’escriptor Miquel Llor en bona part s’inspirà en aquesta família per immortalitzar la ciutat amb el sobrenom de Comarquinal en la novel·la Laura a la Ciutat del Sants publicada el 1931.
3. La Plaça Major
La Plaça Major, a diferència del que molta gent pensa, no fou un espai edificat per celebrar-hi el mercat; la història comença a l’inrevés. Primer fou un camp obert, escollit com a espai pel mercadal documentat ja des del segle IX i posteriorment, fou el mateix mercat el que propicià l’aparició de la Plaça. Aquesta s’anà definint gradualment amb la construcció d’edificis tot marcant el perímetre que avui coneixem.
Dins de la diversitat d’edificis d’estils i èpoques diverses, el conjunt esdevé visualment harmònic i relligat per tota la consecució d’arcades. Totes elles tenen en comú una cosa: la seva alçada mínima. Aquesta havia de permetre el pas d’una persona muntada a dalt d’un cavall. L’espai central ha preservat al llarg dels segles el seu estat original sense pavimentar, condicionat per la celebració del Corre-Bou fins ben entrat el segle XX.
4. La nau central de la Catedral de Sant Pere
La nau central de la Catedral-Basílica de Sant Pere és un espai imponent, consagrat l’any 1803 pel bisbe il·lustrat, Francesc de Veyan. El primer segle d’existència d’aquesta catedral es caracteritzà per una nau despullada de decoració i, per tant, en el més pur estil neoclàssic fred i acadèmic amb les parets llises.
Fou al tombant del segle XX, amb l’arribada del nou bisbe Torras i Bages, que es projectà un canvi radical amb l’encàrrec de la decoració al pintor barceloní Josep Ma. Sert, establert a París.
Les pintures, que no acabarien arribant fins un quart de segle més tard, van merèixer el reconeixement d’aquesta catedral com a Monument Nacional, pels seus 2.000 m2 de pintura que li imprimeixen caràcter. Les diverses vicissituds del projecte decoratiu, com les demores successives o la destrucció durant la Guerra Civil a causa de l’incendi provocat la tarda del 21 de juliol de 1936 i la posterior redecoració entre 1940 i 1945 amb el programa pictòric que avui hi contemplem, fan d’aquest espai una obra lligada a tota la vida de l’artista que mereix ser coneguda i admirada.
5. La Casa nadiua de Sant Miquel dels Sants
Al bell mig del carrer de Sant Miquel dels Sants s’hi troba ubicada la casa nadiua de Miquel Argemí. L’any 1862 esdevingué patró de la ciutat amb motiu de la seva canonització com a Sant Miquel dels Sants. L’interior conserva una capella i un oratori en el més pur estil barroc. Destaca el retaule del taller dels Real i unes pintures de Llucià Costa, al·lusives a la vida del sant.
Un espai habilitat a la primera planta, conté peces i records relacionats amb el personatge. És el cor del seguici de Festa Major, actualment, en procés de reconeixement com a patrimoni festiu immaterial.
6. L’alcova barroca de Casa Bojons i la Cambra de Jaume Balmes
L’alcova barroca de la planta noble de Casa Bojons juntament amb el seu retaule de l’antic oratori, obra dels Real, és el testimoni d’una de les cases senyorials barroques alçades al «Pedralbes vigatà», formant conjunt amb altres cases com Parrella, Prat de Sant Julià, Plantalamor, Dou o Masferrer.
Tot i les diverses transformacions que ha patit el conjunt d’aquesta casa –i que l’han desfigurat en bona part– aquesta alcova, juntament amb la cambra on morí Jaume Balmes situada al pis superior, encara resisteixen. Ambdues parlen d’un passat d’esplendor i transmeten així a les noves generacions, un Vic sovint força desconegut; una ciutat que marcada per un segle XVIII d’explosió demogràfica i un segle XIX que forjà una galeria de glòries vigatanes. Mentre la força hidràulica impulsava una revolució industrial al marge de la nostra ciutat en profunda depressió econòmica, l’aferrament als actius culturals donaren com a fruit altres «indústries» econòmicament més discretes i poc immediates, però que conreades amb constància i profunda autoestima, establiren les bases d’una ciutat rellevant en actius humans. Això va situar Vic com a referent en la cultura i la recuperació nacional que començava a albirar-se alimentada per l’esperit immortal de la Renaixença.
Segurament la divisa actual de «Ciutat a la mesura humana» no és una casualitat sinó la seva valuosa i preuada conseqüència.
7. El temple Romà
Si hem de parlar del «miracle vigatà» aquest és sens dubte el que va protagonitzar un edifici, punt fundacional de la ciutat romana d’Auso. El Temple Romà de Vic és l’únic que es conserva sencer a Catalunya i un dels tres que hi ha a la península Ibèrica, juntament amb el de Mèrida i el de la ciutat d’Ébora a Portugal.
En el nostre cas, la seva descoberta l’any 1882 durant les obres d’enderroc del castell dels Moncada, combinada amb la sensibilitat dels valors que havia infós la Renaixença en el conjunt de la societat de Vic, van fer possible aquest «miracle» optant per l’aturada del projecte de demolició inicial, per salvaguardar l’edifici en un moment en què cap legislació emparava la construcció. Fou amb la venda d’accions de la Sociedad Arqueológica Vicense al preu de 500 ptes (3 €) que fou possible la compra de la finca per iniciar-ne la restauració posterior.
8. La Casa i observatori Pratdesaba
Al carrer de l’Escola s’hi troba ubicada la Casa Pratdesaba. Un exemple excepcional de casa senyorial del segle XIX. Es caracteritza per haver conservat al seu interior tot el mobiliari i utensilis de l’època de manera que transitar per les seves estances ens provoca la sensació que el temps es va aturar.
La seva planta noble, jardí i capella, es troben coronats per un espai culminant de la visita. L’observatori astronòmic de Josep Pratdesaba (1870-1967) que ens impressiona i ajuda a conèixer la transcendència d’un científic autodidacta que va merèixer el reconeixement de la Societat Lunar internacional; que li dedicà un cràter de la lluna situat al mar Austral.
Les vistes panoràmiques de la ciutat que ens brinda la cúpula, són la cirereta del pastís.
9. Els Dolors. La bombonera barroca
Si considerem Vic com una ciutat eminentment barroca podem afirmar que, dins el gruix d’edificis d’aquest període, n’hi ha un que destaca per la seva força, bellesa i caràcter: L’església dels Dolors. Aquesta església és tal com la batejà el Dr. Eduard Junyent, una autèntica bombonera barroca. Precisament enguany es compliran els 300 anys de l’inici de la seva construcció per part dels Morató, autors de nombroses esglésies i cases senyorials escampades pel territori.
Entre les joies que conserva aquesta església hi ha un orgue històric, l’únic d’Osona d’època barroca i que ofereix concerts amb entrada lliure tots els dissabtes de l’any a les 19:15 h.
Cada Diumenge de Rams des de l’any 1750, en surt una sòbria processó coneguda com a Processó dels Armats o del silenci, considerada pels estudiosos com l’única d’Europa que ha arribat intacta fins als nostres dies, en les seves formes i rituals.
10. El Barri jueu, L’Albergueria
Darrere de la catedral hi trobem l’Albergueria medieval, al carrer del mateix nom. L’edifici curosament restaurat als anys 90 del segle passat, acull un Centre Cultural del Bisbat amb propostes diverses que contribueixen a divulgar l’espai i posar-lo en valor.
En la seva portalada principal s’hi pot veure una mezuzà – un pergamí que porta escrits dos versicles de la Torà– que ens recorda la petjada de la comunitat jueva, establerta a Vic durant gairebé dos segles, en l’indret actual dels carrers d’en Guiu i Vergós; antics calls d’ingrés al barri jueu. A l’Arxiu Episcopal es conserva un fons documental molt notable que ens permet conèixer molts aspectes sobre la seva vida i la seva petjada a Vic.
Per a més informació:
Xavier Cervera Solà, Enamorat de Vic
visites@forumvicus.cat · 646 41 33 10
